Homeopatia

En el corpus hippocraticum ja figura l’homeopatia com la medicina dels semblants; allò que t’intoxica té cura a dosis baixes. El principi d’Arndt­Schultz demostra com una substància pot tenir efectes inversos segons la dosi emprada.

Samuel Hahnemann descobreix la medicina homeopàtica estudiant, diluint i dinamitzant plantes, insectes com les abelles i minerals prèviament triturats, que empra com a medicaments que activen l’homeòstasi o capacitat d’autoregulació de l’organisme. Descobreix com treballant amb dosis baixes de medicaments d’origen natural es poden equilibrar els desajusts que provoquen la majoria de les malalties sense els efectes secundaris dels llargs tractaments amb els medicaments convencionals.

L’homeopatia és apta per a qualsevol persona i s’hi pot tractar la major part de les patologies a causa que les prescripcions d’aquesta respecten la fisiologia humana, tenen en compte els símptomes psicoemocionals de cada pacient i no tenen contraindicacions ni efectes secundaris.